De Barcelona a Dinamarca i set anys d’aprenentatges

En aquest post presentem el cas de la Marta, estudiant del Màster Universitari en Enginyeria Industrial i graduada del GTIAE. És un bon exemple de la llarga trajectòria formativa a la que pot aspirar una estudiant que opti pel GTIAE. Malgrat tot, a dia d’avui no és l’opció majoritària.

La Marta va entrar a per primer cop a l’ETSEIB el setembre de 2018 i, posteriorment, a la UPF. Té previst culminar el tercer any del programa de doble màster a juny de 2025.

L’opció pel GTIAE

L’interès per al GTIAE li ve de fa molt de temps. Bàsicament, sempre ha tingut una inclinació natural per a les ciències i va optar per fer el batxillerat tecnològic. Addicionalment, son pare és enginyer i a casa ja tenia aquesta motivació. Per tant, de sempre el camí de l’enginyeria li havia interessat. Fer el pas cap a aquesta opció li va semblar natural.

Ara bé, tal com passa amb la majoria d’estudiants del GTIAE, la Marta té molts interessos. Per tant, especialitzar-se d’entrada és quelcom que no li venia de gust. Per aquest motiu, en el seu punt de mira hi tenia el GETI atès que és l’enginyeria més genèrica o que permet diferents especialitzacions.

Tanmateix, va ser a un Saló de l’Ensenyament on va descobrir GTIAE. D’entrada, des de sempre li havia interessat el tema social i va veure que el pla d’estudis era molt interessant. A més, li va semblar que el GTIAE era una combinació molt potent tant a nivell d’interès personal com de futur professional.

Una molt bona vivència

Tot seguit, afirma que la seva vivència durant el grau va ser una molt bona experiència. Per exemple, en termes de continguts curriculars considera que hi ha un molt bon equilibri entre la part de l’enginyeria i la d’anàlisi econòmica.

A més, considera que pertànyer a la primera promoció va ser tot un avantatge. Com que formaven part d’un grau nou i innovador, el professorat els donava molt suport. Malgrat tot, en alguna ocasió estaven sotmesos a improvisacions inevitables que els transmetia la sensació de ser uns «conillets d’Índies». També havien entrat tots amb una nota de tall molt alta. La Marta tenia la sensació que van caldre alguns ajustaments en el currículum i les avaluacions, tal com és d’esperar en un grau nou. Ara bé, hi havia molta comunicació amb el professorat i una atenció molt personalitzada, a banda de molt bona relació amb el grup.

Recorda que a classe hi havia molt bon ambient, fins i tot sortien de festa junts. Tanmateix, la Covid-19 va marcar un abans i un després. La vida social, col·lectiva, especialment entre diferents promocions del GTIAE, va desaparèixer. Amb el desconfinament, recorda que van organitzar un cap de setmana en una casa de turisme rural, una mena de «pas de l’equador» endarrerit. I es va convidar la promoció posterior i van tenir l’oportunitat de conèixer-se i va estar molt bé. Ara bé, aquest contacte entre diferents promocions s’ha perdut. La Marta expressa el desig que, potser, la recent creada associació d’Alumni hi pugui fer alguna cosa.

Seguir estudiant el màster

Durant els dos darrers anys del grau, la Marta no va anar d’Erasmus, en bona part per la Covid-19. A més, tampoc no tenia clar que faria el màster. Ara bé, saber que hi havia l’oportunitat del doble màster, és el que la va fer decidir-se. Per tant, l’opció de la Marta va ser acabar a temps el grau i marxar a estudiar a una universitat forana durant el màster.

En relació a les pràctiques professionals, la Marta en va fer durant un semestre a l’últim any del grau. Recorda que també estava fent el Treball de Fi de Grau i encara tenia assignatures, i que va ser un semestre que va anar de bòlit. Les pràctiques les va fer a AGBAR. Li van anar molt bé perquè es va avenir amb la seva referent a AGBAR i encara hi manté el contacte. Va treballar al departament de desenvolupament de negoci, i va ser un molt bon primer pas.

Tanmateix, l’opció per al màster no la tenia clara des de primer any, però al final del grau volia seguir més amb la part tècnica que no amb l’economia. A més, també li va semblar rellevant tenir el títol d’enginyera superior. Per això va fer el primer any del màster a Barcelona i, en aquest moment, reconeix que va tenir l’oportunitat d’aplicar el que s’ha après durant el grau.

Addicionalment, va saber de la possibilitat d’obtenir dues titulacions de màster, estudiant un any a l’ETSEIB i dos anys en una universitat forana. Havent-hi la possibilitat d’una especialització en energia, la Marta va decidir que aquesta seria la seva opció.

Sospesar les oportunitats del màster a Dinamarca

Les possibilitats varien, perquè es pot estudiar a una universitat forana durant un o dos anys, però en el cas de Dinamarca són dos anys complerts. Ara la Marta està acabant un màster en energia sostenible centrat en renovables i en sistemes elèctrics. També comenta que les universitats daneses estan més actualitzades que les d’aquí en aquest camp del coneixement, i hi ha més en contacte amb empreses i amb solucions més actuals.

La Marta afirma que cal promocionar aquesta opció perquè no és gaire coneguda, més encara quan l’opció d’estudiar el màster no és majoritària entre l’estudiantat del GTIAE. I perquè Dinamarca? Principalment, perquè es pot compaginar amb comoditat estudiar i treballar a mitja jornada en una feina del sector. Igualment, el màster es pot cursar en diferents universitats (Dinamarca, França, Alemanya…). La Marta afirma que, personalment, ha estat una molt bona experiència: t’has d’espavilar i viure en una cultura diferent.

En primer lloc, els continguts curriculars del màster a la universitat danesa estan molt actualitzats. Així, les assignatures són molt flexibles i permeten una especialització segons allò que t’interessi: sistemes elèctrics, intel·ligència artificial, etc. En segon lloc, qualsevol estudiant europeu que triï una universitat danesa pot treballar. És fàcil trobar feina i fer-la compatible amb l’estudi. Concretament, si treballes un mínim d’entre 10 i 12 hores per setmana, reps una paga del govern danès d’uns 850 € bruts. La quantitat final neta depèn de si treballes o no i quins impostos pagues. En conseqüència, això t’ajuda a sostenir-te econòmicament, malgrat que a Dinamarca el nivell de vida és elevat.

Preparant el pas al mercat de treball

Per a una estudiant del seu màster, a Dinamarca hi ha moltes possibilitats de trobar feina. La Marta ara treballa en una empresa que fa parcs solars a gran escala. En el seu cas, va trobar feina el primer mes de ser a Dinamarca, i així pot estudiar i agafar més experiència laboral sense patir. És molt fàcil conciliar en aquestes condicions, hi ha molta flexibilitat a l’hora d’escollir l’horari. A l’empresa on treballa tenen clar que la prioritat per a la Marta és l’estudi.

Per tal d’esvair dubtes, insistim que ens aclareixi la sostenibilitat econòmica d’estudiar dos anys a l’estranger, atès que pot suposar un esforç excessiu per a moltes famílies. I ens aclareix el següent:

estudiar el màster a Dinamarca no té un cost addicional,
la beca Erasmus de primer any del màster pot ajudar,
les beques de la Generalitat de Catalunya també hi són,
les beques de mobilitat de Caixa Enginyers també són una opció,
existeix igualment una opció de préstec a interès 0 de fins a 5.000 € de la UPC, per retornar gradualment en acabar els estudis
i les beques de la Fundació BEST.

Lògicament, cal comptar amb el suport familiar i que, tanmateix, a Dinamarca és fàcil trobar feina i tenir l’ajut del govern danès. Per tant, és així com el cost de viure a Dinamarca és assumible.

Per a acabar, la Marta té clar que de moment encara no vol tornar a Barcelona. Vol allargar la seva estada a Copenhagen o potser a algun altre país europeu. Això sí, més endavant sí que té la certesa que voldrà tornar a treballar i viure a la seva ciutat.

Gràcies, Marta, per aportar el teu cas!

Molta sort en el teu pas definitiu al món de treball i, més tard o més d’hora, esperem el teu retorn!