Els informes Draghi i Letta a la UPF
El passat dia 19 de maig de 2025 va tenir lloc a l’Auditori Mercè Rodoreda del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, l’acte de presentació i debat dels informes Draghi i Letta, publicats l’any 2024, va començar a les sis del vespre. Una inciativa impulsada per la Fundació BEST.
Un grup de 25 persones va assistir a l’acte. Entre els assistents, hi havia estudiants del Grau en Tecnologies Industrials i Anàlisi Econòmica (GTIAE) i també professorat.
Uns ponents de luxe
L’acte va comptar amb els següents ponents, una bona mostra de les millors espases de l’economia a Catalunya:
- El senyor Joaquim Coello, enginyer naval, empresari de reconeguda trajectòria i president de la Fundació BEST
- El senyor Josep Lluís Oller, doctor en Ciències Econòmiques i directiu en diferents institucions econòmiques del país.
- El senyor Guillem López, doctor en economia pública, catedràtic d’universitat de reconeguda trajectòria i que va actuar com a moderador
Les tesis defensades
El ponent Josep Lluís Oller va centrar la seva intervenció en contextualitzar els informes Draghi i Letta. Ambdós sorgeixen davant la necessitat que Europa reaccioni davant el repte que té en relació a l’economia nord-americana i xinesa. El diagnòstic indica una manca d’innovació, la voluntat de descarbonització l’economia i la necessitat d’incrementar la capacitat militar dissuasòria.
A Europa, a més de l’estancament demogràfic que la té tenallada, falta concreció en com aplicar solucions i hi ha una gran dispersió de recursos. Són 27 estats que cal coordinar i hi ha una manca de cooperació real. Som molt diferents per tradició i es fa molt difícil trobar polítiques comunes, sempre hi ha algú a qui no li encaixa.
Per contra, el senyor Joaquim Coello va descriure com l’informe Draghi parteix de la voluntat de garantir els drets humans de la UE. Per a aquesta raó, cal ser més productius. Per tant, es proposa una inversió de 800.000 Md’€ durant uns 3 anys, molt superior al pla Marshall. Ara bé, aquesta inversió ha de venir, en primer lloc, del mercat privat en gran part. En segon lloc, de l’endeutament comunitari dels estats membres. Lògicament, aquesta inversió s’ha d’aplicar en digitalització, medi ambient i defensa.
En conseqüència, calen polítiques compartides i més recerca. Només 1/3 de les patents registrades a Europa es fan servir. Per exemple, cal invertir en la indústria dels xips, i no s’aconsegueix malgrat que les xifres són assumibles. Finalment, va recomanar que el conjunt espanyol és petit i que cal decidir en què volem ser bons. Com a il·lustració, va emprar la fórmula Força = Pressió / Superfície.
Un debat actual i imprescindible
Tot seguit, s’inicià un torn de preguntes que varen posar sobre la taula les següents qüestions, entre altres:
- La necessitat de trobar mecanismes efectius per a assegurar la cooperació real entre estats membres. El pes de la història i les institucions diferents encara pesa massa.
- La manca de voluntat política d’aplicar les recomanacions dels informes Draghi i Letta, en bona part per l’elevat nivell de vida del que ja gaudim. Es corre el risc que aquests informes quedin dins d’un calaix, com ha passat en altres ocasions.
- El sorgiment i consolidació de governs antieuropeistes degut als efectes de la globalització. Així, importants grups socials se senten exclosos i reaccionen contra la construcció europea. No hi ha un consens sobre com abordar aquest tema.
- La importància de respectar el principi de subsidiarietat a la UE, per a trobar l’equilibri entre interessos locals i europeus.
En definitiva, va ser una magnífica oportunitat per a acadèmics i estudiants del GTIAE de contextualitzar la complexitat de les qüestions econòmiques, polítiques i culturals. Sens dubte, una bona dosi de realisme per als futurs graduats i graduades del GTIAE.
Des de la Fundació BEST agraïm la participació de ponents i moderador i també del públic assistent.
