En Lluís, l’enginyeria, l’economia i l’energia
En aquesta ocasió tenim l’oportunitat de conversar amb en Lluís, enginyer per vocació: des dels tretze anys que vol ser enginyer.
En Lluís és un cas exemplar de trajectòria orientada a la inserció en el món professional. Aquesta, és una de les moltes possibilitats que tenen al davant els i les graduades en el GTIAE.
El moment actual
Contactem per videotrucada un dilluns a les tres de la tarda. Ben segur, un dels pocs moments del dia que en Lluís té lliure per a dedicar-nos una estona. Per a començar, ens aclareix que ara treballa a Engie, una companyia industrial líder mundial en energies renovables i en solucions per a la descarbonització. A més, cursa el primer any del Màster Universitari en Enginyeria Industrial a l’ETSEIB. Ara bé, ens aclareix que té un contracte laboral «normal», desvinculat dels programes de pràctiques que contempla el Màster. A més, ha de cobrir un total de 3.600 hores de feina per a poder convalidar les pràctiques obligatòries que cal fer al Màster. Més o menys, un parell d’anys de feina.
L’opció de continuar estudiant a l’ETSEIB no és majoritària entre els estudiants del GTIAE. Per aquesta raó, ens interessem pels motius de la seva decisió. En Lluís té molt clara la seva vocació vers l’enginyeria i vol formar-se al màxim, i per això sempre ha tingut clara la seva tria. A més formació, més qualificació professional i més oportunitats laborals.
Addicionalment, en Lluís sap que la seva vocació es concreta en tot el que fa referència a l’energia elèctrica. Aquesta és una de les especialitats que ofereix el Màster: hi ha assignatures optatives i podrà cursar aquesta especialitat.
La feina
Engie és una empresa d’enginyeria energètica multinacional que compta amb uns 90.000 treballadors. Més concretament, la feina se centra en el manteniment energètic d’edificis i en aportar solucions reals per a avançar vers l’eficiència energètica i la descarbonització.
En Lluís es dedica a fer funcionar les instal·lacions dels edificis on s’allotgen les empreses clients. En aquesta feina, es busquen dos objectius principals. Primerament, assegurar el bon funcionament de les instal·lacions de l’edifici. I, paral·lelament, oferir solucions tecnològiques innovadores per a avançar en la millora de l’eficiència energètica i la descarbonització. Aquest objectiu interessa a la pròpia empresa per l’estalvi en costos que té i a la societat en general per la reducció d’emissions de CO2.
En Lluís treballa per a grans empreses que tenen edificis d’oficines amb molts treballadors o bé grans sistemes productius i amb un consum elevat d’energia. Per tant, necessiten reduir les seves emissions. Així, quan s’entra en un nou edifici, primer de tot es fa una anàlisi de les condicions actuals. Posteriorment, en conèixer com funcionen les instal·lacions, es proposen millores per a aportar més rendibilitat i estalvi en el mig i el llarg termini.
Optant pel GTIAE
En Lluís va estudiar el GTIAE entre els cursos 2020-2021 i 2023-2024. És sincer quan afirma que va assabentar-se de l’existència del grau «de rebot», és a dir, de manera casual. Durant el batxillerat no va dubtar en cap moment de la seva voluntat per a estudiar enginyeria, en qualsevol de les seves disciplines. Ara bé, tenia el Grau en Enginyeria de Tecnologies Industrials (GETI) com a estudis de referència. Així, quan estudiava el segon any de batxillerat anà al Saló de l’Ensenyament i va descobrir el GTIAE.
Malgrat que la qüestió de l’anglès li feia respecte, optà per aquesta alternativa perquè també li agradava l’economia. Accedí al GTIAE amb les notes de l’examen de selectivitat i reconeix que si no hi hagués entrat, la seva segona opció era el GETI. Justifica la seva decisió en que l’atreia gaudir d’una formació àmplia en enginyeria i que el GTIAE anava més enllà. I també el va convèncer que fos un grau promogut des de l’àmbit empresarial.
Combinant el GTIAE amb la Covid-19
En Lluís reviu l’inici del grau i reconeix que va ser horrible per la Covid-19. Van començar a fer-ho tot en línia. Només coneixien els companys a través de la pantalla i d’haver coincidit en alguns exàmens que sí que es van fer de manera presencial. La resta d’exàmens es feia des de casa: calia que la càmera aportés un pla general de l’estudiant mentre feia l’examen i el professor vigilava les possibles trampes. D’aquesta manera, van fer uns quants exàmens en línia. Les companyes i els companys es coneixien de parlar per internet.
El professorat donava llistes per a fer els treballs en equip. Ara bé, una professora va fer uns quatre classes presencials i es van poder veure i parlar sense pantalles. Aquesta situació va durar pràcticament tot el curs 2020-2021. A la UPF les classes es van fer tant en línia com presencials, però a la UPC la presencialitat no va arribar fins el curs següent.
La valoració del GTIAE i el futur professional
En Lluís es mostra molt satisfet del seu pas pel GTIAE. Comenta que al grau, companys i companyes tenien moltes qualitats, que el nivell acadèmic era molt alt i que això el va sorprendre molt positivament. Per exemple, companys d’altres enginyeries li comentaven que a l’aula hi ha molta rotació d’estudiants per repeticions d’assignatures. Per contra, el GTIAE sembla més a una classe de batxillerat. En Lluís ho va viure com a un fet curiós i que està molt bé. Al grau hi fas amistats que t’acompanyen i que passen a ser els teus amics un cop acabat el GTIAE.
En Lluís va ser del 20% d’estudiants del GTIAE que no va marxar d’Erasmus, però sí que va fer pràctiques d’empresa durant tot el curs 2023-2024. Va ser la seva opció per a guanyar experiència, ja a Engi, i aleshores li van oferir seguir treballant amb un contracte a mitja jornada. Al cap de sis mesos, ja el van contractar per a sis hores per setmana. Aquesta ha estat la transició vers el mercat de treball.
Vol acabar el Màster i adquirir més experiència durant els propers tres o quatre anys. Té clar que vol agafar més responsabilitats dins l’empresa. Anar fent a poc a poc, centrar-se en treballar i progressar en el món laboral. Tampoc no descarta la idea de fer una mobilitat internacional. Això sí, continuarà en el sector de l’energia i vol agafar més responsabilitat.
Economista i enginyer
Per a acabar, reafirma que tot el que va estudiar d’anàlisi econòmica durant el GTIAE ha estat clau. És una de les parts més importants del seu currículum. Tot es basa en la rendibilitat econòmica. Les directives de la Unió Europea són una qüestió purament d’anàlisi econòmica. Al departament d’Engi on treballa ho incorporen cada dia, tenen una facturació i uns balanços que cal interpretar. Conclou que si vas pujant a la cadena corporativa, et tornes més economista que enginyer. Cal una base d’anàlisi econòmica per a entendre millor tot el que et trobes al món professional.
Moltes gràcies, Lluís, pel teu testimoni.
I molt d’encert en la tasca professional que portes a terme, la reducció d’emissions de CO2 ateny a tothom!
