L’Aina i la recerca del punt d’equilibri entre enginyeria i economia

En aquest post coneixerem el cas de l’Aina, estudiant del Màster Universitari en Enginyeria Industrial de l’ETSEIB. El cas de l’Aina és destacable perquè trobem una persona que ha après a prendre decisions amb obertura de mires i sense renunciar als seus interessos.

L’entrevista amb l’Aina fa evident que ha viscut amb passió el seu pas pel GTIAE. Igualment, que gaudeix del moment que ara viu i que considera amb mesura les oportunitats de futur que té al davant, que són moltes.

El pas cap al Màster Universitari a l’ETSEIB

L’Aina va començar el grau el curs 2020-2021. Per tant, és graduada de la tercera promoció del GTIAE. Ara cursa el primer any del Màster en Enginyeria Industrial.

En preguntar-li com va anar tot plegat, l’Aina s’ho rumia uns instants. Quan acabes el grau s’obren moltes opcions, fins i tot impressiona la situació en què et trobes. Reconeix que va valorar dues opcions:

En primer lloc, començar a fer pràctiques en alguna empresa que li semblés professionalment atractiva i així iniciar la seva singladura pel mercat de treball. En segon lloc, podia fer el màster habilitant a l’ETSEIB.  

Per tant, l’Aina tenia dubtes de cap a on orientar-se. Ara bé, sí que té una regla d’or que va posar en pràctica. Sempre li han dit que s’han de prendre les decisions que t’obrin més portes cap a allò que t’agrada. En conseqüència, va fer el següent raonament. Per començar, al Màster es treballa més l’enginyeria com a tal. Això contrasta amb que durant el grau se’t prepara per a ser enginyera «en abstracte», no actues com a tal, com a una enginyera professional.

Per tant, va decidir fer el màster precisament perquè ofereix moltes possibilitats a futur: programes de mobilitat, dobles titulacions i pràctiques. Addicionalment, al món industrial no és el mateix tenir el màster que no tenir-lo pas.

I l’Aina encara amplia més el seu raonament per a justificar la seva decisió. Especula que es podria preguntar perquè va escollir GTIAE si, al final, acabarà fent el Màster. I ella mateixa es respon: l’experiència del GTIAE és molt diferent al Grau Enginyeria en Tecnologies Industrials (GETI), i el component econòmic l’ha encantada.

L’opció pel GTIAE, passió i raó

Preguntada sobre el seu interès pel GTIAE, l’Aina destaca que va fer el batxillerat científic. En el moment d’escollir un grau, va valorar diverses opcions dels àmbits científic i tecnològic. Ja havia anat a les portes obertes del GETI i del GTIAE. L’opció pel GTIAE li va semblar més atractiva. Per què? Doncs perquè un grau d’enginyeria com el GETI estava molt centrat en l’enginyeria i l’Aina tenia la curiositat de veure altres camps del coneixement. Per tant, va veure que al GTIAE hi havia més diversitat que al GETI.

Va confiar en que aquesta elecció li aportaria una altra visió, més enllà de l’estricta enginyeria. Conèixer el camp de l’economia li va semblar molt adequat, i en mirar el pla d’estudis li va semblar súper interessant. I que fos en anglès també li resultà molt atractiu. Tenia un bon nivell i s’hi veia en cor. Va ser, en definitiva, una decisió presa des de la passió i la raó.

Els anys del GTIAE i la mirada enrere

Preguntada pels trets característics del GTIAE, afirma que allò clau és que t’ha d’interessar l’enginyeria i l’economia alhora. Si és així, gaudeixes. L’Aina fa explícits els trets diferencials del GTIAE:

• A la UPC no trobes el mateix perfil de professor que a la UPF. Tenir accés a aquests dos camps del coneixement és un privilegi i una oportunitat molt gran.
• En termes d’organització acadèmica, les dues matèries acadèmiques (enginyeria i anàlisi econòmica) estan magníficament intercalades.
• També és clau conèixer la gent que tens al voltant, els companys i companyes de classe. Amb elles i ells hi estàs cada dia durant tres anys (el quart any cadascú ja fa més la seva). Es fa un sentiment de classe que et permet fer grup i establir connexions  o compartir els apunts. Fas pinya i t’ajudes.
• A més, ens comuniquem amb el professorat conjuntament com a classe i tot es pot gestionar més fàcilment. Això l’hi ha agradat molt, fer-ho tot junts. Igualment, valora que han tingut un clar recolzament de l’ETSEIB i la Facultat d’Economia i Empresa de la UPF.

En definitiva, ara mira enrere i se sent satisfeta quan escolta les notícies relacionades amb l’àmbit econòmic i les entén millor. En definitiva, el grau l’ha gaudit molt.

La consultoria: l’equilibri entre enginyeria i economia

Començà el màster a setembre 2024 i al febrer de 2025 va començar les pràctiques a IDOM, una consultora d’enginyeria a Cornellà de Llobregat. Fa pràctiques a l’àrea d’Estratègia i Operacions i n’està molt contenta.

L’Aina valora que durant el grau es veuen assignatures essencialment diferents, i que costa veure la relació entre enginyeria i economia. Però fent les pràctiques ha entès que no hi ha enginyeria sense economia i, alhora, l’economia permet que l’enginyeria avanci. Ambdues disciplines es necessiten entre si. S’estudien per separat, però a la vida real van de la mà.

Tanmateix, exercint de consultora l’Aina no fa d’enginyera, però treballa amb la indústria i es relaciona amb perfils professionals d’enginyeria. Valora que la consultoria és el punt mig que assessora indústries i empreses concretes amb una visió holística per a assolir els seus objectius. Per tant, combina contínuament les dues disciplines. I molts enginyers acaben estudiant economia i gestió, una vegada graduats.

En definitiva, durant el grau i les pràctiques s’entén progressivament quina és la relació entre els dos camps del coneixement.

Els propers anys immediats

Per a acabar, l’Aina valora que quan comences a treballar també se t’obre un altre món. Per a l’any que ve li han donat una plaça de mobilitat a una universitat a la vora de París. Allà, farà un màster en gestió, que és el que li agrada.

El futur immediat és acabar bé el curs. Lògicament, amb les pràctiques va una mica de bòlit. Si tot va bé, els propers dos anys estudiarà a París. I posteriorment, li agradaria  treballar en gestió de projectes en l’àmbit industrial. En definitiva, no vol perdre la compatibilitat entre l’enginyeria, la gestió i l’economia.

Aina, moltes gràcies pel teu testimoni i per il·lustrar l’amplitud de portes que obre el GTIAE!